— Diferencies —
La monarquia parlamentària és el sistema de govern comú en moltes democràcies occidentals actuals, en el qual el rei o monarca exerceix la funció de cap d'estat sota el control del poder legislatiu (parlament) i del poder executiu (govern). Les normes i decisions emanades de les diferents cambres parlamentàries regulen no només el funcionament de l'estat sinó també l'actuació, funcions.
En aquest tipus de sistema polític el monarca sanciona les lleis i decrets que li són presentats per a signar per part del govern i parlament. Així mateix, pot invalidar els poders del govern i el parlament quan aquests no actuïn d'acord amb el sentit comú o els desitjos del poble.
Sol ser habitual en una monarquia parlamentària que el monarca gaudeixi de privilegis en funció del seu paper com a màxim representant del país i cap d'estat. Aquests privilegis solen referir-se no només al manteniment econòmic de la família reial i la seva seguretat, sinó també a qüestions d'immunitat jurídica, etcètera, que per afectar a un dels principals òrgans de representació de l'estat, solen venir regulats per una constitució o una norma similar de caràcter fonamental en dret.
- La monarquia absoluta no existeix cap divisió de poders, ja que la font d'ells és el mateix sobirà i aquest no ha de respondre davant ningú pels seus actes. Encara que el poder judicial hagi pogut tenir en el decurs de la història d'aquests tipus de règims una autonomia relativa en relació amb el sobirà - a diferència dels poders executiu i legislatiu... que per definició són el sobirà en persona - el dèspota podia canviar les decisions o dictàmens dels tribunals en última instància, o bé reformar les lleis per a la seva necessitat o desig.
Altres trets característics d'aquests règims han estat:
- Absència de cap constitució o codi de lleis per sobre de l'autoritat del sobirà (el sobirà és l'única font de legalitat)
- Absència de cap tipus de forma d'oposició legalitzada
- Total poder sobre l'aristocràcia i els exèrcits (només el Rei pot reunir exèrcits)
- Connivència del poder eclesiàstic, control sobre els grups religiosos, i, ocasionalment, preeminència sobre la secta o ritu dominant (cesaropapisme)
